5/10/2025 Carlota Herebia evoca la iconografia del cinema mut a l'exposició 'El mirall de Janus'

L’artista Carlota Herebia presenta, al Castell de Concabella, l’exposició El mirall de Janus, una sèrie de la seva obra més recent en què, a través del llenguatge pictòric, evoca la iconografia del cinema mut dels anys vint i trenta.

Janus és el déu romà que té la capacitat de veure simultàniament el passat i el futur. Mentre observa el passat, pot veure les conseqüències en els esdeveniments futurs. Aquesta acció pot derivar en un horror existencial si no som capaços d’aprendre dels nostres errors.

Tant l’estètica de les composicions com la proposta cromàtica de la mostra evoquen deliberadament el monocrom d’una pel·lícula antiga, amb els tints característics i els efectes de l’oxidació dels halurs de plata. Les representacions dels personatges no són retrats literals, sinó que es comuniquen amb els espectadors, ens interpel·len directament per reivindicar el nostre paper de protagonistes en aquesta història; criden, ens observen desafiants o es tapen per no veure el seu futur, que és el nostre present. Personatges que desafien la mirada equidistant d’imatges saturades de color i el contingut llampant al qual tenim habituada la nostra visió.

El treball que presenta l’artista és una declaració conscient de la seva simpatia pel cinema dels anys vint i trenta, que actuava com un mirall de les tensions socials, els temors col·lectius i la fragilitat política de la societat alemanya d’entreguerres.

Sense paraules ni discursos, però amb una gran força visual i simbòlica, l’expressionisme alemany utilitzava ombres accentuades i actuacions exagerades que servien per transmetre estats psicològics i emocions intenses, un llenguatge que va permetre als cineastes abordar de forma inquietant els canvis culturals de l’època i mostrar les ciutats com a espais de corrupció, decadència i desconnexió humana. És un testimoni molt valuós per reflexionar sobre com els artistes es van anticipar d’una manera gairebé profètica als perills del feixisme i a la submissió de l’individu, tractant temes com la crisi de la figura masculina tradicional, la divisió de classes en una societat diatòpica on s’acusava l’empobriment de la majoria de la població per mantenir una elit enriquida o la por a l’estranger, un sentiment que va ser aprofitat i explotat més endavant pel nazisme.

Enfront de l’ocàs dels valors occidentals heretats i el desencís vers els efectes del procés d’occidentalització i vers totes les organitzacions que el representen, Carlota Herebia exposa un clamor que ens parla del passat que podem estar condemnats a repetir i ens convida a connectar amb les nostres pròpies ombres i contradiccions en una atmosfera envoltant, atemporal, com si haguéssim trobat un mirall.

Quan:
Del 5 d’octubre al 21 de desembre de 2025.

Horari:
Dissabtes, diumenges i festius, de 10.00 a 14.00 hores.